Chao, pescao!



La Princesa i el pèsol va obrir les seves portes el 7 de març de 2017 i el vàrem haver de tancar el 13 de març de 2020. Malauradament, no tornarem a pujar la persiana ni a encendre els fogons.

Si ens posem a pensar en tot el que hem viscut entre aquestes quatre parets, n’hi ha per escriure un llibre. I només han estat tres anys!  Tres anys intensos, això sí, i on hem conegut un munt de gent encantadora -i algun tros d’ase, tot s’ha de dir, que de tot hi ha d’haver a la vinya del Senyor…

Gràcies als que ens heu dit què hem fet malament. Això ens ha ajudat a millorar i a aprendre’n. Gràcies als que ens heu felicitat. Això ens ha esperonat a seguir esforçant-nos. Gràcies als que simplement heu vingut, heu dinat i heu pagat: al cap i a la fi, aquest era el nostre tracte.

Gràcies a alguns dels nostres proveïdors (El Celler d’en Pep, la bona gent de Catamar o de Càrnia) i molt, molt especialment a la Montse de la Granja Torres. La Montse fa cert allò de que els més petits són els que fan els gestos més grans.

I no acabaríem mai de donar-vos les gràcies. Perquè si passem llista de tots els que heu significat alguna cosa més que venir a dinar o a sopar un dia (la parella  de la taula 1, els senyors amb-totes-les-lletres de la 5, els que venien tots els divendres a sopar amb la seva ampolla de cava, els del Banc que venien a darrera hora però sempre van estar molt amables, les de l’Ajuntament, les del dijous, les senyores del dimecres, el fotògraf i la pintora, la doctora dels dimarts que em vaig trobar a quiròfan, els 10 que ara son 9 que ara son 8 que al final no venim de l’empresa de formatges, la senyora que només menja peix, els amics dels pares d’un company del cole del Biel, la represaliada que ens mereix tots els respectes, els informàtics, els joiers, els jubilats que encara vivien amb els seus pares i els tenien als quatre a casa, els honorats i honorables pastissers mundials, la poetessa, el seu marit i els seus cunyats súper guays, els pares del noi que no venia perquè no li agradava res perquè era de gustos simples, els de l’imperi immobiliari, els del llacet groc, els de l’altre banc que justament ara compra al banc on treballen aquells que ara ja no venien tant sovint, la senyora que malgrat deia que duia 40 anys a Viladecans, no entenia com no teniem la carta en Español y mucho Español…), bufa! segur que ens en deixarem algun, així que doneu-vos totes i tots per acomiadats, estimats i abraçats.

I ara, què? L’Aina seguirà la seva carrera; potser canviarà d’aires, o potser no. I en Joan intentarà reprendre la seva; i potser canviarà d’aires, o potser no. Qui sap, en aquests temps de tanta incertesa, on ens durà el vent.

Però avui, aquesta travessia s’ha acabat.
Gràcies un altre cop a totes i tots.

Ja que us tenim aquí, aprofitem: hem posat el Restaurant en traspàs.
Un darrer favor que us demanem és que si coneixeu algú a qui pogués interessar, feu-li saber que pot venir quan vulgui*, que parlarem i ens posarem d’acord. Segur.

(*) Per a qualsevol consulta, envieu correu a joan@laprincesa.cat o bé truqueu-nos al 620 88 29 89